dissabte, 23 de juliol del 2011

Les plegadores d'olives


Diuen que no beuen vi
les plegadores d’olives
diuen que no beuen vi,
però baix de l’olivera
lo guarden en un tupí.

Esta nit de primavera
vaja nit més especial
en uns cantadors de jota
i un públic sensacional.

Aquí estic dalt de la rama,
dalt de la rama més alta.
Si collint, collint, caïa,
ai!, que Sant Antoni em valga.

Aquí dalt de tot ,m'estic
collint olivetes fargues,
aquí dalt de tot m’estic.
Face rogatives, mare,
perquè no caigue son fill.

Yo te voldria empedrar
Toda esta orilla del Ebro.
Yo te voldria empedrar
de perlas y diamantes
y ‘petxinitas’ del mar.

L’has de pujar a poc a poc,
l’escala d’aquesta vida,
l’has de pujar a poc a poc,
que si la puges de pressa
cauràs al primer escaló.

QUICO EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES, "Cançó de les collidores d'olives", del disc Vinguen quan vulguen (2001)

Aquesta peça és una jota cantada pròpia de les Terres de l'Ebre i és un tipus de cançó que s'improvisa com les nyacres de l'Empordà o les corrandes. La lletra de les jotes passava de pares a fills de forma oral i sempre eren cantades per homes que acompanyats per una rondalla (instruments de corda i de vent) improvisaven sobre l'actualitat del moment, les queixes i tafaneries del poble o les virtuts de la seva enamorada. La melodia és sempre fixe, amb un ritme reiteratiu per facilitat que tothom pugui fer la seva estrofa i cantar-la en aquell instant.

Aquí teniu una versió de la mateixa jota improvisada, que el grup tortosí adapta per un concert fet a l'Espai, Barcelona, l'any 2008:
Web consultada: www.bertsozale.com
 (article Cantadors de l'Ebre. La jota improvisada al Baix Ebre i Montsià de Carme Ferré Pavia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT